“Es un orgull que estiguem a les ‘quinieles’ de l’ascens”
Qualsevol aficionat del primer equip del Molins de Rei CF des de fa déu anys el reconeix fàcilment quan controla la pilota amb la seva cama esquerra i la protegeix amb habilitat. Enganxada els peus, amb el braçalet de capità, els gols i l’empenta d’en Carles Capella han estat cabdals en la consecució dels èxits de les últimes temporades. Una història, la d’en Carles, la pilota i el Molins, que va començar ben d’hora. “El club és part principal de la meva vida. El meu avi em va pujar amb quatre anys, la majoria d’amics han sorgit aquí i he crescut com a persona. Des dels quatre anys, tres o quatre dies a la setmana, la meva vida és el Molins”, explica des del mateix camp.
Format també a l’Europa, on el seu pare va ser “una institució”, en Carles va tornar al club amb molts aprenentatges. “Vaig veure i viure aquell món més professional, i això em va servir per guanyar uns valors que ara puc transmetre”, explica i pensa en el partit del cap de setmana. El primer equip ha començat com un avió. És líder del Grupo 3 de Segona Catalana i passa per uns dels millors moments de la seva història.
“L’evolució va ser molt maca. Juntament amb altres companys com Torelló, Gosa, Andreu, Oleguer, Ferran, Jordi… I el míster Joan Garcia vam tindre uns anys de cohesió de grup, de formació, consolidats a Tercera encara que creiem que podíem arribar més amunt. Juntament amb el treball extern i amb el nostre treball hem arribat a aquesta situació”, explica Capella, que ara desenvolupa la seva tasca, amb 30 anys, de lateral esquerra.
El bon moment de l’equip no passa desapercebut per ‘Cape’, qui veu un “orgull” aparèixer a “les quinieles per pujar a Primera Catalana, almenys si estem consolidant-nos a la categoria, i som dels equips que més temps portem”. El capità i directiu de l’entitat fa una crida a la gent del club a seguir el primer equip, que compta els seus partits a casa per victòries. “Som un equip interessant. Hi ha una barreja curiosa. Hi ha jugadors joves que vénen del juvenil, que aporten frescor, intensitat. Tenim gent de la casa de fa molt de temps i jugadors de fora que ens han donat dinamisme i cames. Som un equip compromès, veterà i jove, que pressiona i vol la pilota. No renunciem a res”.
No renuncia a res un capità ambiciós (“haig de ser un termòmetre, nexe entre tècnic i companys”) que vol “veure el primer equip al més amunt possible. I també, veure que tingui uns valors determinants i un model de joc clar. Que la gent de fora ens identifiqui per això, i crec que s’està començant a instaurar”.